DISECCIÓ DEL CALÇAT PER CARRERA-RUNNING

 

 

 LA MITJASOLA O ENTRESOLA

 

L'entresola és la part més important des del punt de vista tècnic, ja que d'ella depen un percentatge elevat d'amortiguació i el control del moviment. Els materials utilitzats normalment son elastòmers amb una característica molt important: la seva alta resiliència, que és la capacitat del material de tornar a la seva forma original després d'haver-se deformat. Quan el material de l'entresola ha estat comprimit ha de tornar al seu estat original, mantenint la seva capacitat d'absorció de l'ona d'impacte en cada recolzament.

132

 

Els materials més utilitzats, comprovats i testats durant anys, son l'EVA (Ethylene Vynil Acetato) i en menor proporció els poliuretans.

 

Els poliuretans son materials espumats fabricats a partir d'una resina (Polyol) i un isocianat; durant la polimerització (barreja) l'aigua reacciona amb l'isocianat formant petites bombolles de diòxid de carboni. Aquesta barreja dóna un aspecte espumós quan s'injecta al motlle.

 

A l'EVA els components son barrejats produint milers de bombolles que expandeixen el material com si fós un bescuit.

Cadascun dels components proporciona una característica física al producte final.

 

En funció dels diferents porcentatges en la barreja, s'obtenen EVAs de diferents densitats (duresa) i capacitat de recuperació, la qual cosa possibilita l'ús de dos EVAs no només de diferents densitats (bicompoments en la mateixa entresola, que amb freqüència son utilitzats en la part póstero-interna del calçat) sino amb una estructura molecutar, un n ombre de bombolles per cm3 diferent i també una resisència diferent a la ruptura de les parets d'aquestes bombolles.

 

121

Les diferencies entre els poliuretans i els EVAs les trobem en el tamany de les bombolles i si aquestes estan interconectades entre si. Així doncs, les bombolles del poliuretà son més grans i es troben conectades entre si formant una estructura d'esponja, de tal manetra que sota la compresió del material el CO2 flueixi de les zones comprimides a les no comprimides evitant que les parets es deteriorin i es compactin tan ràpidament cosa que incrementa la duració del material.

 

Les microbombolles en l'EVA es troben tancades i sotmeses a forces repetitives; les parets de les bombolles es trenquen i el material queda compactat, apareixent les estries superficials que mostren la fatiga del material.

 

 

 

El primer calçat esportiu amb amortiguació incloïa l'EVA laminat en planxes (el que ara es fa amb el calçat "espil esportiu" orientat al sector moda).

A la mitjasola hi ha la clau de l'amortiguació, degut al gruix del propi material utilitzat, i a la introducció de càmeres (aire, gel, líquids) o diferents materials d'absorció d'impacte.

 

Tenint en compte que l'alçada del taló és major que la de l'avantpeu, un augment excessiu d'alçada comportarà:

 

-         Augment del centre de gravetat i major inestabilitat.

-         Un material massa tou va associat a més desequilibri.

-         Més capacitat

 

El material del taló tendirà a dissipar l'energia i el de l'avantpeu a restituir l'energia aplicada per optimitzar el gest esportiu en la fase de propulsió. 

 

135

Així doncs, a l'avantpeu el material ha de permetre "sentir" el terra per a una perfecte adaptabilitat del peu a la superfície i ser suficientment flexible per no limitar la frontissa del peu en el moment de la propulsió.

 

  En el material de la zona de l'avantpeu son importants les ranures de flexió, que permeten minvar la resistència a la flexió del peu i, per tant, disminuir el gast de O2 de la musculatura posterior de la cama en el moment de la propulsió, abans de la fase aèria o de vol.

 

El seu gruix variarà en funció de si el calçat és per entrenar o per competició.

 

En el calçat utilitzat per entrenar es recomana que l'alçada del taló sigui d'entre 25 i 30mm i a l'avantpeu entre 5 i 10 mm.

 

En el calçat de competició en carreres de fons els gruixos son menors, per tant la plantilla interna hauria d'incorporar algun material amortiguador en la zona del taló i tenir un acabat en cassoleta que reculli molt bé aquesta zona. 

 

És important insistir en que l'ús del calçat tipus racer o per competir és un calçat de poc pes, que sacrifica els sistemes d'amortització i els elements estabilitzadors. Per això no és recomendable per entrenar, i en alguns corredors amb problemes de tipus biomecànics tampoc per competir en llargues distàncies.

 

El disseny de la geometria de l'entresola és important sobretot en terreny irregular.

Els angles seràn els que donin forma al calçat i serviran de base per allotjar la sola. Hem de tenir en compte els següents angles:

   -          L'angle d'acampanat en la zona del taló ha de ser neutre, per evitar moments torsionals peu/cama.

137

 

 

 

-          L'angle de "quiebre" és el format pel terra i la punta de la bamba. Ha de ser més gran de 10º, sobretot en terrenys irregulars (camins, montanya) ja que evitarà la colisió amb una pedra o un desnivell del terra. A més a més ajuda a la propulsió dels dits abans de la fase de vol.

-          L'angle de biselat del taló ha d'estar situat a la zona póstero-externa del calçat. Aquest angle junt amb el material utilitzat a la sola és fonamental en superfícies humides o amb contaminants ja que augmenta la superficie del contacte amb el terra, en el primer moment de recolzament taló-terra evitant un possible lliscament en aquest moment crític.  

A mé a més redueix el braç de palanca entre el punt de contacte i el centre de l'articulació i la velocitat d'extensió del turmell entre el contacte inicial i la fase de recolzament complert del peu.

 

 

 

                                                                                                                                       Copyright © Jose A. Macón 

 

 

Inici de sessió d'usuari

Cube3D

Per aturar el cub, feu click a sobre